Si visquera mil vides...
Mil vides, sí, mil vides,
tornaria a sentir, cada segon,
el reclam de la llum,
del foc i de la cendra,
l’olor de la pólvora cremada
i la música forta que acompanya el meu pas,
potser els nostres passos, junts.
Tornaria a sentir l’orgull de ser qui som,
de ser com som,
nosaltres, arrelats a la terra,
abraçats a la llum,
festejant eixa vida
que ens regala les treves,
moments per desitjar,
sentint que hi ha somnis possibles,
que tot pot ser hui, o demà,
quan ens donem les mans
mossegant-nos ferotges els dolors
que no han estat convidats a la festa.
I ens riurem de la mort,
tot i saber que, al remat, guanyarà la partida
amb el seu pòquer d’asos a les mans.