Les ales de la falzia
No m’obligueu a romandre
Lligada a un cadenat mentider
No em condemneu a raure
Davall un no perpetu
No em forceu a callar
Sota la pell les ferides
No m’obligueu a oblidar
Que sóc d’allà on la mar brilla i brama
I no d’ací. Mai no ho seré!
No m’obligueu a callar
No em condemneu a emmudir
No em forceu a claudicar
No m’obligueu a oblidar
Perquè després de cada mentida
Després de cada negació
De cada forçós silenci
De cada punt de sutura
De les nits sense els meus
De la manca de carícies, de converses,
d’amics
Dins d’aquest pou confinada
Dins d’ aquest sense sentit
Les ales…?
Les ales se me tripliquen!
Lligada a un cadenat mentider
No em condemneu a raure
Davall un no perpetu
No em forceu a callar
Sota la pell les ferides
No m’obligueu a oblidar
Que sóc d’allà on la mar brilla i brama
I no d’ací. Mai no ho seré!
No m’obligueu a callar
No em condemneu a emmudir
No em forceu a claudicar
No m’obligueu a oblidar
Perquè després de cada mentida
Després de cada negació
De cada forçós silenci
De cada punt de sutura
De les nits sense els meus
De la manca de carícies, de converses,
d’amics
Dins d’aquest pou confinada
Dins d’ aquest sense sentit
Les ales…?
Les ales se me tripliquen!
