A una botella

Prens una botella i la plenes de llibertat cercada
Claves amb força, espentes
Salpes cap a mars que imagines diàfans
Seguidament, en balmes profundes, saturades d’obscurs desànims
T’ofegues
Et deixes acaronar per la parca del destí
On els peixos, sense ulls, esperen atents les llàgrimes dels Desesperats
L'última estrella sotjada
El darrer espetec de vida
Abans de l’ofegament etern

Sepulcres de sal
Difunts sense tombes
Avencs a la deriva

Prefereixes la mort saborosa
Que l'amenaçadora dalla de tribu i religió
No sense pensar que potser mors ofegada
Busques la randa emblanquida
Que es nomena terra lliure!
Per a tu, per als teus fills!
Amb el suport de: