Tan sols ha estat un temps de reflexió
Només una pausa
Un abandó consentit
Breu
Has esperat amatent
Dels meus dits carícies i paraules vellutades
Ritmes de cançons, estrofes oblidades
Confiaves. Saps amb la certesa dels anys
De la fidelitat, del desig i de l’amor que et declare
Coneixes allò que guarde a dins de pipetes i de flascons
Ben endins de l’ànima-alambí
Carner de versos en conserva
Rebost d’allò que la veu, la ploma i el cor
Com un tot holístic tornarà a escriure
I ara, entre planys febrosos no cesses de repetir:
—ella no m’havia deixat
—ella no m’havia abandonat
—ella tornarà a escriure versos
Tan sols ha estat un temps de reflexió
Només una pausa
Un allunyament consentit
Per a ella breu i per a mi...
Per a mi ha estat etern