Ulisses

Rosa Miró
Quantes vegades he somiat amb la torxa del far
Que al lluny assenyala el meu poble, Ítaca
Quantes nits somiava els peus marcant aquest retorn
A la terra dels meus fills
A la terra dels teus ulls
Verds com les praderes de posidònia
Quantes vegades Imaginava els teus llavis, els teus pits, el teu ventre

Vint anys i a cada instant el teu nom, Penèlope
He viscut passions, presons, luxúries i encanteris
He cobert dones i desitjos: Nausica, Circe, Calipso
Mes tu, sempre tu amb mi, muller
Tu, entre deliris, batalles, sirenes i monstres
Tu, entre els lotòfags, lestrígons i ciclops
Tu habitaves en mi quan he baixat als inferns
Quan m’he lligat al pal de la nau

Avui, davant teu disfressat de mendicant
Pretesa heroïna de la pàtria del meu pare
Per tu, fidel i astuta teixidora
cenyiré l’arc i els dotze ulls de les llances traspassaré amb la fletxa

Pel nostre amor no gaudit
Perdona’m
Només vull tancar els ulls entre els teus pits
I besar els iris maragda
Muller, la meua joia, perdona’m
Amb el suport de: