Flors per a papallones

Rosa Miró
I en un rampell es va omplir ta casa de papallones
Les glossata suraven per les estances, ballaven valsos tristos
Algunes, a cau d'orella, murmuraven uns no sé què
Desprès, calladament i en fila et van oferir una flor

En cada pètal un nom
En cada nom un oblit
En cada oblit un xiquet
En cada xiquet un dol

Començava a ploure
Com la majoria, vas agafar el paraigua
Et vas posar l'impermeable
I vas eixir al carrer

Darrere la porta, ben endins, uns pensaments:
Maleïts provocadors d’èxodes humans!
Maleïts sigueu per sempre!
Que així siga
Amén

Allà, a les platges de l'exili i de l'oblit les dones
continuaran parint flors per a papallones.
Amb el suport de: