Pics vertiginosos
Pics vertiginosos,
turó del descens,
muntanya que t'aplanes,
que t'afones.
No hi ha carena
que no s'hagi de respondre
amb la vida profunda.
Davallen les muntanyes,
baixen més i més avall,
s'ensoten,
es concaven
fins que ensorren, seminals,
les seves neus.
Com la creu de les muntanyes
que moren a muntanya.
Com la muntanya mortal amb la creu.
Com les golfes obscures d'una terra
que alça el que crucifica.
Perquè la terra mor al cel en cada cim
i se n'esglaia a la punta de tot
i la creu marca insistentment,
allà dalt,
aquest esglai geològic
de morir el món en cada cim.
I res com la creu no expressa
aquesta alçària pouada,
aquest enfondiment de terra en la llum.
Que fins i tot els turons
completament emboscats
se senyen al cim de tot
tantes vegades com arbres alzinen,
amb els troncs de dalt a baix
i l'horitzó de cap a cap.
turó del descens,
muntanya que t'aplanes,
que t'afones.
No hi ha carena
que no s'hagi de respondre
amb la vida profunda.
Davallen les muntanyes,
baixen més i més avall,
s'ensoten,
es concaven
fins que ensorren, seminals,
les seves neus.
Com la creu de les muntanyes
que moren a muntanya.
Com la muntanya mortal amb la creu.
Com les golfes obscures d'una terra
que alça el que crucifica.
Perquè la terra mor al cel en cada cim
i se n'esglaia a la punta de tot
i la creu marca insistentment,
allà dalt,
aquest esglai geològic
de morir el món en cada cim.
I res com la creu no expressa
aquesta alçària pouada,
aquest enfondiment de terra en la llum.
Que fins i tot els turons
completament emboscats
se senyen al cim de tot
tantes vegades com arbres alzinen,
amb els troncs de dalt a baix
i l'horitzó de cap a cap.
