Quin goig de pandero

Anònim
Puix per nostre protector
el Cel volgué destinar-vos,
als que vénen a implorar-vos,
Fèlix, deu vostre favor.

A Roma on vós nasquéreu
vostra virtut augmentava
tant, que fins espant causava
la santedat que adquiríeu.
Confonent el gran error
d’una adoració envilida.

Vostra virtut sobirana
que fins l’abisme aterria
d’una bufada rendia
a Mercuri i a Diana
plasmant a l’emperador
tal meravella doblada.

En un verd arbre frondós
com el seu tron i dosser
tot l’infern tropell sincer
presidí majestuós
però amb el vostre fervor
caigué la trona emplenada.

Vingué el més bàrbar deliri
venjativa impaciència
arribà vostra innocència
en el més sagnant martiri
volent ser del Creador
víctima sacrificada.

que de tant pregar el Senyor
l’ànima deix consolada.
Puix per nostre protector
el Cel volgué destinar-vos,
als que vénen a implorar-vos,
Fèlix, deu vostre favor.
Amb el suport de: