L'estornell
—Sóc un ocell amigable,
un ocell sempre content;
fins i tot, quan era lliure,
anava prop de la gent.
I la pobrissona gàbia
que m’hagué de captivar,
m’ha valgut una alegria
que és aprendre de cantar.
Sóc elegant, o m’ho sembla,
castany al temps hivernenc
i, a l’estiu, d’un fosc verdívol
esquitxat d’un blanc groguenc.
Jo voldria que a la terra
no hi hagués mai qui patís,
que tothom fos gent amiga
i que ningú no envellís.
un ocell sempre content;
fins i tot, quan era lliure,
anava prop de la gent.
I la pobrissona gàbia
que m’hagué de captivar,
m’ha valgut una alegria
que és aprendre de cantar.
Sóc elegant, o m’ho sembla,
castany al temps hivernenc
i, a l’estiu, d’un fosc verdívol
esquitxat d’un blanc groguenc.
Jo voldria que a la terra
no hi hagués mai qui patís,
que tothom fos gent amiga
i que ningú no envellís.
