El fènix
La gent antiga d’Egipte
em creia l’ocell més bell,
el que mai no moriria,
el sol mateix, fet ocell.
Qui-sap-la gent m’invocava
en un temple tot daurat;
ells deien: - Si mor un dia,
tornarà ressuscitat-.
Mai ningú pogué sotjar-me
ni topar-me en un cantó;
i és que s’havia fet córrer
que era existent, i no en só.
Ara m’esmenta un poeta
quan ja no es parla de mi.
Potser jo, si us el creguéssiu,
arribaria a existir.
em creia l’ocell més bell,
el que mai no moriria,
el sol mateix, fet ocell.
Qui-sap-la gent m’invocava
en un temple tot daurat;
ells deien: - Si mor un dia,
tornarà ressuscitat-.
Mai ningú pogué sotjar-me
ni topar-me en un cantó;
i és que s’havia fet córrer
que era existent, i no en só.
Ara m’esmenta un poeta
quan ja no es parla de mi.
Potser jo, si us el creguéssiu,
arribaria a existir.
