Les formigues

Més que molta gent que tresca,
som poble civilitzat;
sota terra o entre fustes
vivim en comunitat.

Als mascles se’ls veuen ales,
prestigis poc duradors;
d’ales gaudeixen les reines…
fins que ja se’ls hagin fos.

En terra com entre fustes,
duent ales o minvats,
som, en lloc d’incerta colla,
països organitzats;

tenim –bo i dissimulant-ho
als estúpids, als dolents-
col·legis per a xicalla
I magatzem d’aliments.

Si hi ha sol, fem passejades
i, si plou, restem al cau:
no podríem viure sense
terra amiga ni cel blau.
Amb el suport de: