La fura
Una fura, bona fura
de cos groc o de cos blanc,
fura, fura per natura:
es pot dir que ho té a la sang.
No es conhorta del que mira;
flaira, flaira, el cap estira
i sotmet a nous periills
força rates i conills.
I lluny d'ella, amb melangia
i amb el cap humil i cot
savi i rei diuen tot dia:
—Qui pogués furar-ho tot!
de cos groc o de cos blanc,
fura, fura per natura:
es pot dir que ho té a la sang.
No es conhorta del que mira;
flaira, flaira, el cap estira
i sotmet a nous periills
força rates i conills.
I lluny d'ella, amb melangia
i amb el cap humil i cot
savi i rei diuen tot dia:
—Qui pogués furar-ho tot!
