El gall veí

–Captiu entre filferros
o lliure de trescar,
desperto cada dia
el sol, a fe de gall.

La fosca, al cel, s'aprima;
la mar va clarejant.
Una rata-pinyada
pertot sembla topar.

Ja l'òliba feixuga
trobà l'amagatall.
I ja els cavalls renillen,
es baden finestrals
i passen orenetes
pel cel assolellat.

Amb el suport de: