Dita d'un liró
D'una parella de nyicris
hagué de néixer el liró;
de nous i aglans s'alimenta
el cuallarg petitó.
Diu al fred, que se li atansa:
–Oh, que esperverat estic!
Poc sabria dur bufanda
ni posar-me cap abric.
Jo faré la gran dormida
fins que el sol escalfarà,
al fons d'una foradada
que, a mig fer, se'n van estar.
I ara sentiu-me, burletes:
el món, no fóra millor
si ximples, bergants i lladres,
dormissin com el liró?
hagué de néixer el liró;
de nous i aglans s'alimenta
el cuallarg petitó.
Diu al fred, que se li atansa:
–Oh, que esperverat estic!
Poc sabria dur bufanda
ni posar-me cap abric.
Jo faré la gran dormida
fins que el sol escalfarà,
al fons d'una foradada
que, a mig fer, se'n van estar.
I ara sentiu-me, burletes:
el món, no fóra millor
si ximples, bergants i lladres,
dormissin com el liró?
