El llimac

Josep Carner
–Sóc un mol·lusc sense closca,
d’aire fastigós i trist,
exposat a trepitjades
del distret que no m’ha vist.

Poruc avanço i avanço,
Deixant pel meu senderó
baba clara i enganxosa;
Com si fos calumniador

Amb una mena d’angúnia
Dins de l’herba jugo a fet;
I és la cosa que més temo
La sabata d’un distret.
Amb el suport de: