L'òliba
-Mon cap és ample i rodó,
mos ulls fixos i mirant
negra nit a llur davant,
com llegint en la foscor.
És quan tothom sigui al llit
que fixo més la mirada;
invisible a la gentada,
m'entenc jo sola amb la nit.
D'immòbil, muda apariència,
d'aire sever, taciturn,
jutjo cada consciència,
entenc cada plany nocturn.
«Ets pregona: cosa entesa»,
així un lloro em va parlar;
«hom creurà en ta saviesa
mentre sàpigues callar».
mos ulls fixos i mirant
negra nit a llur davant,
com llegint en la foscor.
És quan tothom sigui al llit
que fixo més la mirada;
invisible a la gentada,
m'entenc jo sola amb la nit.
D'immòbil, muda apariència,
d'aire sever, taciturn,
jutjo cada consciència,
entenc cada plany nocturn.
«Ets pregona: cosa entesa»,
així un lloro em va parlar;
«hom creurà en ta saviesa
mentre sàpigues callar».
