Al principi
Al principi, certament, res no existia, ni el cel ni la terra, ni l’espai entre ells.
Al principi, va sorgir l’Amor, que era la primitiva cèl·lula germinal de la ment.
Aleshores, el No-ésser, havent decidit de ser, és feu esperit i digué: «¡Que jo sigui!».
S’escalfà a si mateix, i d’aquesta escalfor nasqué el foc.
S’escalfà encara més i d’aquesta escalfor nasqué la llum.
La visió de l’aurora no és l’experiència del sol.
En el moment de l’aurora no es pot dir on comença la terra i on acaba el cel,
on la llum esvaeix la foscor o bé on aquesta encara domina:
tot roman missatge, expectativa, promesa.
Al principi, va sorgir l’Amor, que era la primitiva cèl·lula germinal de la ment.
Aleshores, el No-ésser, havent decidit de ser, és feu esperit i digué: «¡Que jo sigui!».
S’escalfà a si mateix, i d’aquesta escalfor nasqué el foc.
S’escalfà encara més i d’aquesta escalfor nasqué la llum.
La visió de l’aurora no és l’experiència del sol.
En el moment de l’aurora no es pot dir on comença la terra i on acaba el cel,
on la llum esvaeix la foscor o bé on aquesta encara domina:
tot roman missatge, expectativa, promesa.
