Caminar del temps

Ara camino,
i ni el fibló del temps,
ni el bec rabiüt de cap ocell maldestre
podran deturar-me.
He abandonat platges remotes,
he descobert terres promeses,
m'he enfangat en el llot de l'aventura.
Els peus em fan mal
mirada lluita per fer de les ombres
objectes estimats.
Però avui ballaré, per a tu, per a mi,
un cop més, la nostra dansa.
Posa't el millor vestit,
res ni ningú, podrà ferir-nos prou.
Quan acabem el ball prosseguiré el camí.
Seré bastó i sabates cansades,
seré el dolç caminar que ja no espera
perquè a cada pas, el vent li somriu.
Amb el suport de: