La poesia i lo poètic
Sempre sense traspassar-les la poesia es pot atrevir a acostar-se a tocar de les fronteres del que és carrincló, del que és banal i del que és pamflet, això d'una banda, vorejar el perill de saltar-se-les totes tres alhora amb banalitats pamfletàries carrinclones, i per l'altre cantó passa el mateix amb lo incomprensible, lo pretensiós i lo buit, i si els festeges tots tres alhora t'arrisques a l'envitricollada bombolla pretensiosa, que és de lo pitjor que hi ha. La manera com s'esquiven aquests pecats és amb la cosa que diu Francesc Pi: la poesia ha d'ésser com una pala lluenta i gastada de descarregar el carro de les mentides.
