Al calaix de la tauleta de
nit m'hi he trobat lligada
amb cintes de colors una
romança sense paraules
que no sé si la sabré escriure.
Besa la copa i veu i després parla,
i és amb els ulls que parla,
amb la mà oberta i
d'únic vestit la joia,
la nostra, i la malencolia.