De la finestra
Quan és de bon matí un ocell -un pardalet- qui
m'hi refila a la cornisa just damunt de la finestra,
sento el reconfort com si fos de l'amistat, d'un
vell, i ja per això sol estimat, conegut meu. Quan
sento com ara a mítjanit veus humanes a baix al
carrer em toca la mitja por del desconegut, d'allò
que m'és radicalment desconegut i nou.
m'hi refila a la cornisa just damunt de la finestra,
sento el reconfort com si fos de l'amistat, d'un
vell, i ja per això sol estimat, conegut meu. Quan
sento com ara a mítjanit veus humanes a baix al
carrer em toca la mitja por del desconegut, d'allò
que m'és radicalment desconegut i nou.
