Som els únics de tota la ciutat que encara estem
desperts … i això que tu dorms … i baixen rius
bullint voltats d'ocells cantaires 000 que fràgil que
sembla aquest llumet que no s'ha apagat mai i
que no s'apaga mai per molt que ho sembli perquè
té els ulls tancats, ara. El nus, la flor.