Aquesta n’és la història
d’un esperit valent
d’ànima bondadosa
i el que li esdevingué.
Ai que el meu cor se’m nua
per un pom de clavells.
A mitjanit s’alçava
del llit a passos lleus.
La casa està adormida,
només se sent el vent.
Ai que el meu cor se’m nua
per un pom de clavells.
I obria la finestra
que dóna al taronger
i salta a fora i vola
i no li costa gens.
Ai que el meu cor se’m nua
per un pom de clavells.
Travessa nits i dies
en un sol pensament
i s’atura a mig aire
per sobre dels ocells.
Ai que el meu cor se’m nua
per un pom de clavells.
Qui sap si encara vola,
qui sap què se n’ha fet.
He vist caure una estrella
i no l’he vist mai més.
Ai que el meu cor se’m nua
per un pom de clavells.