Brodeu més ferm
el fil que em cus
per dins la carn
molts anys després.
M'oferiu fruits
d'aquelles flors
dels primers freds.
Nedem salmó
que don grans salts
del mar al riu
contracorrent.
M'enceneu foc
que crema llum
incandescent
al cel. Falciots.
Em llimeu rems,
ales del bot,
que marxa enllà
costejant ports.
Em feu carràs
de gros raïm.
¿Romandrà ros?
Estimo molt
allò que em feu.
I som, tots junts,
més ulls menys sols,
un ram de mans,
passat amunt.
Som un cosit
de tus, de jos,
que hem ajuntat
aquí a la llar
els nostres límits.