Mai no m’havia passat,
abans:
girar els ulls entorn
i constatar
que termes,
objectes i persones
no tenen cap sentit
si no els fas teus.
Jo
Jo mateix
m’he anorreat
per esdevenir
quelcom teu
quelcom teu
i diluir-m’hi
per formar un sol corrent.
Altre esment no tinc sinó tu, que has envaït
tot els paisatges possibles.
I malgrat el desposseïment
em sento ple, em sento ric,
ric del que t’he donat.