Llums de Morvedre
Entre la pedra i els anys, amor,
garbells d’estius retornant-nos la mar
que deixaren les gavines ferides
al solstici etern de l’única lluna.
Un poema de ferro a la deriva
t’espera a l’estació dels trens blancs
on creixen els lliris en els vagons
mentre sona un vals que ja no existeix.
Al capvespre el cel habita la cendra,
un vaixell de mots incandescents
creua la vida als llums de Morvedre
esquinçant la sang de les roques blaves.
Recorde els dies de les flors ocultes
entre els metàl·lics plecs de la memòria
i la teua veu de cirera tendra
petrificada en un intens rèquiem.
garbells d’estius retornant-nos la mar
que deixaren les gavines ferides
al solstici etern de l’única lluna.
Un poema de ferro a la deriva
t’espera a l’estació dels trens blancs
on creixen els lliris en els vagons
mentre sona un vals que ja no existeix.
Al capvespre el cel habita la cendra,
un vaixell de mots incandescents
creua la vida als llums de Morvedre
esquinçant la sang de les roques blaves.
Recorde els dies de les flors ocultes
entre els metàl·lics plecs de la memòria
i la teua veu de cirera tendra
petrificada en un intens rèquiem.
