Esquerda un vol d'ocell
el velam de la tarda;
en un indret llunyà
fumeja la marjada.
Troten, muntanya avall,
no vistes eugassades.
Sota l'avellaner
un aire fi s'ajaça.
Ocell del pensament,
cristall de la paraula:
qui dels dos ha fendit
el llac de migdiada?
Ja l'estiu, al galop
proclama dolls de flames,
i amb ell fujo de mi
camí de la basarda.