Ai mar, amor
Blavíssima travesses
l'obscuritat silent del desconsol.
Ai mar, amor, ai mar!
De salnitre em refàs el cos en el record.
Qui diria de tu que em fas penya-segat
i així t'habite el crepitar d'escuma?
D'atzur seràs quan el dia cleville
i llepe la ferida del passat.
Ai mar, amor, ai mar!
Et vesteixes de nit, ja diluïda la certesa.
La pell que amb el va i ve colpeges
no serà espora en el desert
Ai mar, amor, ni rémora tampoc.
Alenes i aleteges amb argument o sense
de flor en nit buscant el nèctar
o la fam que et ressuscite.
Ai mar, amor, ai mar!
l'obscuritat silent del desconsol.
Ai mar, amor, ai mar!
De salnitre em refàs el cos en el record.
Qui diria de tu que em fas penya-segat
i així t'habite el crepitar d'escuma?
D'atzur seràs quan el dia cleville
i llepe la ferida del passat.
Ai mar, amor, ai mar!
Et vesteixes de nit, ja diluïda la certesa.
La pell que amb el va i ve colpeges
no serà espora en el desert
Ai mar, amor, ni rémora tampoc.
Alenes i aleteges amb argument o sense
de flor en nit buscant el nèctar
o la fam que et ressuscite.
Ai mar, amor, ai mar!
