Cançó de bressol per a l'infant nàufrag
El meu xiquet té soneta.
Les gavines li han portat
un sonall de caragoles
i un giponet de corall,
una carota d’escuma
i amb la marea, un senall
fet amb trenes de sirena
i ordit amb fonoll de mar.
Vou, veri, vou.
Al fons de la mar
ni trona ni plou.
No t’alces, criatureta?
Si et despertes, et daré
un collar de petxinetes
i una flassada d’estels
perquè cobrisques les teues
esquenetes de xiquet
i camines per les aigües
amb els teus peus nuetets.
Vou, veri, vou.
Al fons de la mar
Ni trona ni plou.
Criatureta oblidada
a vora i vora del mar,
si a un costat xiulen les bales,
a l’altre rogeix el bram.
Ja no dorms, ni rius, ni plores.
La indiferència és un rall
que ha enrocat la teua barca.
No et desensonyes, infant.
Vou, veri, vou.
Al fons de la mar
Ni trona ni plou.
Les gavines li han portat
un sonall de caragoles
i un giponet de corall,
una carota d’escuma
i amb la marea, un senall
fet amb trenes de sirena
i ordit amb fonoll de mar.
Vou, veri, vou.
Al fons de la mar
ni trona ni plou.
No t’alces, criatureta?
Si et despertes, et daré
un collar de petxinetes
i una flassada d’estels
perquè cobrisques les teues
esquenetes de xiquet
i camines per les aigües
amb els teus peus nuetets.
Vou, veri, vou.
Al fons de la mar
Ni trona ni plou.
Criatureta oblidada
a vora i vora del mar,
si a un costat xiulen les bales,
a l’altre rogeix el bram.
Ja no dorms, ni rius, ni plores.
La indiferència és un rall
que ha enrocat la teua barca.
No et desensonyes, infant.
Vou, veri, vou.
Al fons de la mar
Ni trona ni plou.
