Sobre aquest desert d’aigua, un oasi imprevist.
L’illa que he descobert després de tanta espera.
Pròdiga i opulent, esquiva d’un gest trist,
com un terrer hissat que el pèlag abandera.
Unes ones afables a les platges de l’illa,
unes roques simètriques en la calma del port,
un migdia impol·lut que la llum acabdilla
m’han despertat les ganes de provocar la sort.
Cerque la plenitud en llocs hospitalaris
i remoc cel i terra si no arribe a la fita.
Trepitge terra ferma. Es buiden els aquaris.
Per fi trobe el meu nom sobre la sorra escrita.