És femenina la mar
És femenina
la mar. Com una dona
lliure i joiosa.
Insinua capritxos,
voldria acontentar-la.
Tot és sentir-la:
si respira i batega
el blau avança.
Com en un delta,
aigua salada i dolça
la vida aguaita.
Va i ve l'ona,
tot cavalcant pels límits
de l'abraçada.
S'alça un nou dia
ple de llamps i tempestes:
no tinc cap pena.
No seré nàufrag
en capvespres i albades:
son cor em canta.
Com una dona
lliure i feliç, volguda,
tan femenina.
Llurs enigmes m'envolten:
sap que m'hi arrelaria.
la mar. Com una dona
lliure i joiosa.
Insinua capritxos,
voldria acontentar-la.
Tot és sentir-la:
si respira i batega
el blau avança.
Com en un delta,
aigua salada i dolça
la vida aguaita.
Va i ve l'ona,
tot cavalcant pels límits
de l'abraçada.
S'alça un nou dia
ple de llamps i tempestes:
no tinc cap pena.
No seré nàufrag
en capvespres i albades:
son cor em canta.
Com una dona
lliure i feliç, volguda,
tan femenina.
Llurs enigmes m'envolten:
sap que m'hi arrelaria.
