Estranya i pròpia
Sempre m’imagine front a tu,
buscant respostes,
deixant-te vindre, rebent-te,
estranya i pròpia,
sense horitzó ni distància,
tremolosa de la llum canviant.
Dis-me el secret
de l’instant i l’eternitat,
la paraula que dus desfeta en la veu,
que ressona en mi, que va i ve,
estranya i pròpia,
confosa i transparent.
Sempre ho hem sabut
som terra i mar,
som ona diluint-se en el temps,
som ona tornant des del temps.
buscant respostes,
deixant-te vindre, rebent-te,
estranya i pròpia,
sense horitzó ni distància,
tremolosa de la llum canviant.
Dis-me el secret
de l’instant i l’eternitat,
la paraula que dus desfeta en la veu,
que ressona en mi, que va i ve,
estranya i pròpia,
confosa i transparent.
Sempre ho hem sabut
som terra i mar,
som ona diluint-se en el temps,
som ona tornant des del temps.
