La mar en la memòria

T’escrius descaradament a la pell
allò que no podrem llegir mai,
desfetes grafies d’escuma
en els trencalls de la mirada.

Porte la mar en la memòria;
i als llavis, la sal dels records.

Tot és un enrenou de corall i pins,
d’asfalt, coscolles i peixos;
de llaurar el marinat sol
i de solcar les pàgines de la vida,
de ferir-se amb els pètals dels taurons
i de sanar amb el cascall de les ones.

Porte la mar en la memòria;
i als llavis, la sal dels records.

Em sé peix i em sé llunyania;
és inabastable el vaivé que condueix
a l’oceà que t’habita els ulls,
però em cal el tremp i la saviesa
per fondre l’última llum
a la platja dels teus braços.

Porte la mar en la memòria;
i als llavis, la sal dels records.
Amb el suport de: