Ona dona

Aina García-Carbó
Com l'ona
suau i tendra
acaronant la costa,
però valenta i brava
arrasant a sota.

Fugaç i plena,
viva tota,
i destra i certa
i terça i conhorta,
virtuosa i destructora.

Tanca els ulls
i escolta
la seua crida,
els seus impulsos,
la seua força.

Mar mare,
mar vida,
mar pura,
mar carícia,
mar ferida.

Sent com arriba,
intrèpida i sibil·la,
aclaparant els sentits,
segura i ferma,
contundent i decidida.
Amb el suport de: