Però la mar guardava esculls
Amor la mar fou l’estrany i fantàstic país
sobre el qual floriren
els nostres primers i maldestres besos;
la cambra en la qual esbossàrem el primer nu;
la llar on un dia descobrírem un foc desconegut.
Amor, la platja és el país que guarda
En el seu subsòl l’arca sagrada del teu record,
La casa on resideix la meua estima.
Amor, les tempestes que puga enviar el destí
Són ja inútils; cap onada,
Per molt que esgarrape la sorra,
No serà capaç d’esborrar
La silueta dels nostres cossos abraçats,
Que va restar esculpida
Per a ser ofrenada per la nostàlgia
I la malenconia d’un cor solitari.
sobre el qual floriren
els nostres primers i maldestres besos;
la cambra en la qual esbossàrem el primer nu;
la llar on un dia descobrírem un foc desconegut.
Amor, la platja és el país que guarda
En el seu subsòl l’arca sagrada del teu record,
La casa on resideix la meua estima.
Amor, les tempestes que puga enviar el destí
Són ja inútils; cap onada,
Per molt que esgarrape la sorra,
No serà capaç d’esborrar
La silueta dels nostres cossos abraçats,
Que va restar esculpida
Per a ser ofrenada per la nostàlgia
I la malenconia d’un cor solitari.
