Vinc de dos mars salvatges de profundes ferides,
un de marees llargues, l’altre d’illes rotundes.
Els dos guarden secrets que dormen a les platges,
on les ones cobegen la gravetat del món.
A la vora dels marges desperten a l’hivern
les ribes solitàries on els espills daurats
volen raptar la llum d’un únic sol etern:
la cadència perfecta d’un mateix horitzó.
Al nord les dones canten en ritual d’ofrena
llaurant sobre la fusta delicades flors d’aigua,
i a l’orient dibuixen vents de sal i gavines
invocant amb les mans la força de l’onada.
En els meus mars salvatges la vida es multiplica
fonent-se amb corrents braves en un etern combat,
ballant sota els estels una dansa de pau
que mene a casa nostra els antics navegants.
Vinc de dos mars salvatges amb profundes ferides
L’un de marees llargues, l’altre d’illes rotundes.