Desolació
Soc un arbre de fang, un arbre mort,
sense ocells, abocat sobre la vora
d'un riu de neu extrema i llum, que alhora
m'emmiralla i em fuig com d'un record.
Soc un arbre deixat vora l'oblit
de totes les tardors i tots els cels,
i a les venes se'm cremen els estels
que mai no van pertànyer a cap nit.
Soc un arbre ancorat contra la vida:
desert vertical, dintre la fendida
calma on s'acullen les deus de l'enyor,
faig guàrdia a mes pròpies despulles.
Un arbre espars que ja no traurà fulles.
Un mar o cendra sense pes ni olor.
sense ocells, abocat sobre la vora
d'un riu de neu extrema i llum, que alhora
m'emmiralla i em fuig com d'un record.
Soc un arbre deixat vora l'oblit
de totes les tardors i tots els cels,
i a les venes se'm cremen els estels
que mai no van pertànyer a cap nit.
Soc un arbre ancorat contra la vida:
desert vertical, dintre la fendida
calma on s'acullen les deus de l'enyor,
faig guàrdia a mes pròpies despulles.
Un arbre espars que ja no traurà fulles.
Un mar o cendra sense pes ni olor.
