És a l'abril, al maig

Tònia Passola
És a l'abril, al maig,
quan l´aigua enxopa amb plaer les arrels
i aquestes brollen la claror d'un any;
quan la il·lusió du
rock als ulls mentre passeja la llum
despullada i feliç sobre l'asfalt;
quan la finestra s'obre
al verd, sense retícula d'eixample,
i el dia s'engrandeix com una panxa.

És a l'abril, al maig,
quan em pot agafar el desig suïcida
-el que sí respirem i anomenem instint-
L'infinita, la vella i dolça valentia
de ser mare, d'omplir-me,
d'estrangular-me amb una nova vida,
de ser mare, d'omplir-me,
d'estrangular-me amb una nova vida.

És a l'abril, al maig,
mentre els nens botirons són plàcids monstres en cotxet
i els nadons amb cara de granota,
petits prínceps que imposen el seu regne.

És a l'abril, al maig,
quan em pot agafar el desig suïcida
-el que sí respirem i anomenem instint-
L'infinita, la vella i dolça valentia
de ser mare, d'omplir-me,
d'estrangular-me amb una nova vida,
de ser mare, d'omplir-me,
d'estrangular-me amb una nova vida.
Amb el suport de: