Corrandes
Si jo em tornés oreneta,
niu en ta cambra faria,
només per saber quin és
lo fadrinet que somies.
Les cabres van per la rama.
Los cabridets per la flor,
jo vaig per la poncelleta
que em té robada l’amor.
Vet aquí un ram de clavells,
dóna-me’n tu un de violes,
que el dia que et casaràs
me n’enramaran la fossa.
Sempre em dius «polleta rossa»;
de polla ja sé que en só,
de rossa prou ne seria
si em deixesses la rossor.
Los uns s’agraden del lliri,
los altres del galdiró,
jo em só agradat de la rosa
que és lo nom del meu amor.
Les minyones de muntanya
se semblen als angelets,
ho deu fer que varen néixer
un xic més a prop del cel.
Amor de la meva vida,
videta del meu amor,
sempre us dic «videta meua»
i heu de ser la meva mort.
Un roseret n’és ta galta,
la boqueta un maduixer,
per a dur-me’n la maduixa,
papallona jo em faré.
niu en ta cambra faria,
només per saber quin és
lo fadrinet que somies.
Les cabres van per la rama.
Los cabridets per la flor,
jo vaig per la poncelleta
que em té robada l’amor.
Vet aquí un ram de clavells,
dóna-me’n tu un de violes,
que el dia que et casaràs
me n’enramaran la fossa.
Sempre em dius «polleta rossa»;
de polla ja sé que en só,
de rossa prou ne seria
si em deixesses la rossor.
Los uns s’agraden del lliri,
los altres del galdiró,
jo em só agradat de la rosa
que és lo nom del meu amor.
Les minyones de muntanya
se semblen als angelets,
ho deu fer que varen néixer
un xic més a prop del cel.
Amor de la meva vida,
videta del meu amor,
sempre us dic «videta meua»
i heu de ser la meva mort.
Un roseret n’és ta galta,
la boqueta un maduixer,
per a dur-me’n la maduixa,
papallona jo em faré.
