Les tres volades
Lo matí de ma infantesa,
quin matí fou tan hermós!,
lo cor vessava de càntics,
lo camp vessava d'olors.
Jo em sentí unes ales nàixer
i volí de flor en flor,
a quiscuna que em somreia
li dictava una cançó:
si cançons no li plavien,
li donava un bes o dos.
No veia de vostra tenda,
gran Déu, les estrelles d'or.
Les vegí per entre els arbres,
i adéu floretes del bosc;
per la bresca de mos càntics
ja no teniu prou dolçor.
Prou veia aprés les estrelles,
mes no us veia encara a Vós,
del cel bellesa increada,
robadora de l'amor.
Ara que us veig i us abraço,
adéu, estrelles i tot;
per aimar a qui tant aimo
ja no tinc prou gran lo cor.
quin matí fou tan hermós!,
lo cor vessava de càntics,
lo camp vessava d'olors.
Jo em sentí unes ales nàixer
i volí de flor en flor,
a quiscuna que em somreia
li dictava una cançó:
si cançons no li plavien,
li donava un bes o dos.
No veia de vostra tenda,
gran Déu, les estrelles d'or.
Les vegí per entre els arbres,
i adéu floretes del bosc;
per la bresca de mos càntics
ja no teniu prou dolçor.
Prou veia aprés les estrelles,
mes no us veia encara a Vós,
del cel bellesa increada,
robadora de l'amor.
Ara que us veig i us abraço,
adéu, estrelles i tot;
per aimar a qui tant aimo
ja no tinc prou gran lo cor.
