Els dies antics

Ponç Pons
Territori envaït
veim morir lentament
els paisatges de l’ànima

Som allò que se’n diu pobles colonitzats
En el fons no tenim
cap consciència de pàtria

Fills d’un bell paradís
hem venut el futur
per ser part d’un caòtic desastre

Vols que ho digui més clar?
No hem tingut dignitat
ni consciència de poble

Hem llançat al carrer tots els símbols d’antany
i hem fet grisos festers de vergonya i origen.
Som una Illa d’estranys.

Crec que estem acabats
ells són més i la llengua que parlam és mig morta

Semblam indis setjats
aborígens vençuts
serhumans avortats.

Jo volia estar obert. solidari amb el Món
a un diàleg fecund però amb terra i veu pròpies
És inútil, el pes de la història ens esclafa

Dibuix damunt la sorra el perfil blau de l’Illa
agraït pel present de tants dies antics
Nu dins l’aigua m’és dolç
naufragar en aquest mar
de la literatura.
Amb el suport de: