Pastera
Has vingut a través de la mar somiant
un futur on poder viure en pau dignament.
Amb els ulls enrogits de dolor t’has perdut
en pastera plorant per fugir de la mort.
Et teu cos du gravat el feroç patiment
de la guerra i el gust amargant de la fam.
Déu, quin món més injust i terrible que hem fet!
No tenim compassió, no sabem ni estimar.
Hem creat llocs que són, inhumans, un infern,
i murs d’odi que ens fan estrangers i enemics.
L’únic poble és el món i en farem un futur
que agermani feliç els colors de la pell.
La pobresa cruel i el poder despietat
de governs sense cor, t’han crucificat l’ànima.
Hem d’aprendre a sentir que la vida és de tots
per igual i no hi ha privilegis ni races.
Vine i deixa la por, que podem viure junts
i n’hi ha prou per tothom si ho sabem compartir.
Dins aquesta cançó trobaràs una llar
on sentir l’escalfor d’una terra que acull
i un poble que t’abraça.
un futur on poder viure en pau dignament.
Amb els ulls enrogits de dolor t’has perdut
en pastera plorant per fugir de la mort.
Et teu cos du gravat el feroç patiment
de la guerra i el gust amargant de la fam.
Déu, quin món més injust i terrible que hem fet!
No tenim compassió, no sabem ni estimar.
Hem creat llocs que són, inhumans, un infern,
i murs d’odi que ens fan estrangers i enemics.
L’únic poble és el món i en farem un futur
que agermani feliç els colors de la pell.
La pobresa cruel i el poder despietat
de governs sense cor, t’han crucificat l’ànima.
Hem d’aprendre a sentir que la vida és de tots
per igual i no hi ha privilegis ni races.
Vine i deixa la por, que podem viure junts
i n’hi ha prou per tothom si ho sabem compartir.
Dins aquesta cançó trobaràs una llar
on sentir l’escalfor d’una terra que acull
i un poble que t’abraça.
