Cant d'agost
Pels rostolls sense una espiga
tresca el ramat diligent,
i la formiga arreplega
lo gra que ha deixat la gent.
Sa collita luxuriosa
ha fet ja lo poderós.
Espigola, espigadora,
lo que deixen tos senyors!
Quan ells venguin ses quarteres,
pastaràs tu ‘l pa afanyat,
ells lo menjaran de fleca
i tu ‘l menjaràs de blat.
Quan ells rodin cercant metges
per guarir-se els païdors,
tu pla te’n podràs ben riure
de la vida dels senyors!
Espigola, espigadora,
sense enveja al senyor teu;
que ell ha de pagar sos càstigs
i a tu ‘t paga el treball Déu.
És per tu que l’Agost canta
son cant encoratjador,
lo cant que aconhorta al pobre
i que no sent lo senyor.
tresca el ramat diligent,
i la formiga arreplega
lo gra que ha deixat la gent.
Sa collita luxuriosa
ha fet ja lo poderós.
Espigola, espigadora,
lo que deixen tos senyors!
Quan ells venguin ses quarteres,
pastaràs tu ‘l pa afanyat,
ells lo menjaran de fleca
i tu ‘l menjaràs de blat.
Quan ells rodin cercant metges
per guarir-se els païdors,
tu pla te’n podràs ben riure
de la vida dels senyors!
Espigola, espigadora,
sense enveja al senyor teu;
que ell ha de pagar sos càstigs
i a tu ‘t paga el treball Déu.
És per tu que l’Agost canta
son cant encoratjador,
lo cant que aconhorta al pobre
i que no sent lo senyor.
