Cant d'octubre
De dos en dos, los gotims en la tòria;
de dos en dos, los gentils vremadors;
de dos en dos, lo promès i promesa;
de dos en dos, la muller i l’espòs.
Que és saborosa la fruita d’Octubre!
Que grat i tebi lo sol bondadós!
Que tou lo pa ben nevat de farina!
L’amor honest, oh que fèrtil i dolç!
Sobre la terra morena, d’Octubre,
cauen los pàmpols malalts de color,
com un desmai de la vida sobrera,
com una pluja d’estrany desconhort.
Quan bufarà la primera ventada,
se’ls endurà entre mortalla de pols.
Oh, quin esglai dón la mort de les fulles!
Oh, quin calfred en les teles del cor!
És que s’acosten les neus i gelades;
és que s’acosten les pluges i trons;
és que s’acosta la trista hivernada
sense deliris, corrandes ni flors.
Tantost acabi la vrema ensucrada,
darrer esclat de gaubança i calor,
barra la porta a l’estiu que s’allunya,
i encén la llar, que vull seure a l’escó.
És l’hora dolça de calma serena;
és l’hora dolça de pau i repòs;
és l’hora dolça de les remembrances;
és i l’hora dolça d’esposa i espòs.
de dos en dos, los gentils vremadors;
de dos en dos, lo promès i promesa;
de dos en dos, la muller i l’espòs.
Que és saborosa la fruita d’Octubre!
Que grat i tebi lo sol bondadós!
Que tou lo pa ben nevat de farina!
L’amor honest, oh que fèrtil i dolç!
Sobre la terra morena, d’Octubre,
cauen los pàmpols malalts de color,
com un desmai de la vida sobrera,
com una pluja d’estrany desconhort.
Quan bufarà la primera ventada,
se’ls endurà entre mortalla de pols.
Oh, quin esglai dón la mort de les fulles!
Oh, quin calfred en les teles del cor!
És que s’acosten les neus i gelades;
és que s’acosten les pluges i trons;
és que s’acosta la trista hivernada
sense deliris, corrandes ni flors.
Tantost acabi la vrema ensucrada,
darrer esclat de gaubança i calor,
barra la porta a l’estiu que s’allunya,
i encén la llar, que vull seure a l’escó.
És l’hora dolça de calma serena;
és l’hora dolça de pau i repòs;
és l’hora dolça de les remembrances;
és i l’hora dolça d’esposa i espòs.
