Lo Desembre ha florit, vida mia;
lo Desembre gelat ha florit;
ha florit lo Roser de Maria;
ha florit lo Roser Infinit.
Oè, los àngels canten!
Oè, que tot somriu!
Oè, que és més alegre
l’hivern que pas l’estiu!
Tothom al saltar del llit
se pregunta: “Què ha passat?
Per què hi ha tal foc al pit,
tal llum en l’immensitat?”
Los pastors van acostant-se,
van venint de dos en dos,
l’anyellet sobre l’espatlla,
llaurant la neu amb l’esclop.
Tots vénen de llunyes terres
per veure Nostre Senyor!
Oè, los àngels canten!
Oè, que tot somriu!
Oè, que és més alegre
l’hivern que pas l’estiu!
Perquè al mes de Desembre
finà el món del delit,
florí la Vida Nova,
la Vida de l’Esprit.
L’eterna Flor de l’Infinit