Cant de gener
En la terra emmorenida,
la llavor, encondormida
amb beatitud,
se nodreix de quietud.
Esperant la primavera,
son prenyat va fent carrera
en la pau,
sens sospita del cel blau.
Cada cap de torbonada
deixa anà’ una gotellada
i la llavor
sent muntar sa dolça inflor.
A sa empenta suau i ferma
lo dur glever se desferma
per fer lloc
al qui arriba poc a poc.
Ni l’aucell que vola enlaire
ni lo xuclament flairaire
heuen esment
d’aquell grat adveniment.
Fes en ta pau amorosa
la gran obra misteriosa
i eternal
de remunta universal!
Res hi fa que, arrossegant-se,
lo ventrut verí s’avance
tot bavejant
les llavors que va trobant!
Amb sa traça maleïda
potser delmi la collida;
mes no hi ha por
que un míser monstre sense cor
aturi la gran obra de l’Amor.
la llavor, encondormida
amb beatitud,
se nodreix de quietud.
Esperant la primavera,
son prenyat va fent carrera
en la pau,
sens sospita del cel blau.
Cada cap de torbonada
deixa anà’ una gotellada
i la llavor
sent muntar sa dolça inflor.
A sa empenta suau i ferma
lo dur glever se desferma
per fer lloc
al qui arriba poc a poc.
Ni l’aucell que vola enlaire
ni lo xuclament flairaire
heuen esment
d’aquell grat adveniment.
Fes en ta pau amorosa
la gran obra misteriosa
i eternal
de remunta universal!
Res hi fa que, arrossegant-se,
lo ventrut verí s’avance
tot bavejant
les llavors que va trobant!
Amb sa traça maleïda
potser delmi la collida;
mes no hi ha por
que un míser monstre sense cor
aturi la gran obra de l’Amor.
