Cant de març
Cor meu, que dins del pit
estàs tan arraulit
covant records i penes,
eixampla’t tot seguit
purgant-te de neguit,
que ve la Primavera.
Eixampla’t bé, mon cor,
al benfactor calor
de l’estació benigna,
que estant lo bosc en flor,
propici n’és l’amor,
i fresca i lleu la vida.
Eixampla’t bé, cor meu.
S’estén al voltant teu
serena la Natura;
sota el cel, blau arreu,
somrient està el bon Déu,
que et porta la Fortuna.
Doncs prega, cor ferit, amb fe sencera
perquè et donga el perdó de primavera
que absol del glaç d’hivern a la Natura
i del glaç a l’esprit a la criatura.
Puix que Déu és clemència
i esborra tos pecats sens penitència!
estàs tan arraulit
covant records i penes,
eixampla’t tot seguit
purgant-te de neguit,
que ve la Primavera.
Eixampla’t bé, mon cor,
al benfactor calor
de l’estació benigna,
que estant lo bosc en flor,
propici n’és l’amor,
i fresca i lleu la vida.
Eixampla’t bé, cor meu.
S’estén al voltant teu
serena la Natura;
sota el cel, blau arreu,
somrient està el bon Déu,
que et porta la Fortuna.
Doncs prega, cor ferit, amb fe sencera
perquè et donga el perdó de primavera
que absol del glaç d’hivern a la Natura
i del glaç a l’esprit a la criatura.
Puix que Déu és clemència
i esborra tos pecats sens penitència!
