Cant de setembre

Víctor Català
Bressa l’hamaca amb bressada ben dolça,
com una mare quan bressa el bressol.
Vull ensopir-me al remor de les branques,
vull ensopir-me amb la posta de sol.

Zim, zam!... Zim, zam!...
Mira les flors d’aquell ram, com s’esfullen!
Zim, zam!... Zim, zam!...
Mira com cauen les flors d’aquell ram!

Que n’és de fresca i suaua la brisa!
Que n’és de bella i alegre la llum!
Que n’és d’esplèndid lo cel de la tarda!
Que n’és de grat aquest raig de perfum!

Zim, zam!... Zim, zam!...
Mira com corre lo sol a la posta!
Zim, zam!... Zim, zam!...
Mira com jauen les ombres pel camp!

Cada matí la llevada és més tarda,
cada vetllada la fosca més tost;
cada matí més presosa l’aubada,
i cada tarda més d’hora el sol post.

Zim, zam!... Zim, zam!...
De mica en mica los dies s’escurcen.
Zim, zam!... Zim, zam!...
De mica en mica la nit va guanyant.

Bressa l’hamaca amb bressada ben dolça.
Tot lo meu ser, com anhela el repòs!
Ja l’hem passada la febre estiuenca!
Ja està morint-se l’estiu xardorós!

Zim, zam!... Zim, zam!...
Vull ensopir-me al remor de les branques!
Zim, zam!... Zim, zam!...
Vull ensopir-me flairant l’últim ram!
Amb el suport de: