Poca gent

Tanit Amorós
Ara hi ha molt poca gent que miri més enllà de les pantalles.
A la feina, al tren, al carrer, a casa.
Poca gent que s'emocioni veient, com camina,
agafada de la mà, una parella d'avis.
Poca gent que es pari a contemplar uns segons
una branca d'un arbre que tremola amb el vent.
O que senti alegria amb el somriure d'un nen.
Poca, que et miri als ulls encara que sigui un instant.
Poca gent que et parli encara que et tingui davant.
Poca, que somii desperta
i que s'atreveixi a riure sense motiu.
Poca gent, que es doni el temps de gaudir de com canvia,
la llum, el color dels teus cabells.
Poca gent que hagi vist néixer la lluna sobre el mar
rera un cel rogent.
Poca gent
que sàpiga mantenir
una abraçada
els minuts suficients.
Poca gent
que senti que el món està viu i batega
i que, malgrat sigui conscient
de l'infern que hem creat a la terra
vegi un bri d'esperança i el faci créixer.
O potser tots som així
però preferim amagar-nos
rera l'escut de la pantalla
I fer veure que no sentim,
que som robots, que no som reals, que no som humans.
que som robots, que no som reals, que no som humans.
que som robots, que no som reals, que no som humans.
que som robots, que no som reals, que no som humans.
Amb el suport de: