Oda del poble rural
Estimats siguin
la formiga,
l'oronella,
l'esbart
d'estornells
que,
a l'octubre,
ennegreix,
innumerablement,
el cel estirat
i net.
I els ulls
dels teuladers,
les boles
de la sivina,
els lledons
madurs,
les ungles
i els dits
plens
de tinta
dels nois
que juguen
sota els llums
de la plaça.
I les taques
de la pell
dels qui pateixen
del fetge.
Estimades siguin
totes
les petites
negrors
del poble.
I les picades
d'abella,
el mal
de cap,
el cop
amb un martell
damunt
els dits,
la xavalla
del dolor.
Però quedin colgats sota la impaciència,
enterrats sota un segle de vermelles formigues,
els qui, com la pudor, entren dins tota casa,
com si cada home fos raïm per al seu cup.
Estimaré
el qui arrossega una cara de pedra blanca,
el qui té la cara de pedra negre,
totes les cares que fa la pobra gent pobra.
la formiga,
l'oronella,
l'esbart
d'estornells
que,
a l'octubre,
ennegreix,
innumerablement,
el cel estirat
i net.
I els ulls
dels teuladers,
les boles
de la sivina,
els lledons
madurs,
les ungles
i els dits
plens
de tinta
dels nois
que juguen
sota els llums
de la plaça.
I les taques
de la pell
dels qui pateixen
del fetge.
Estimades siguin
totes
les petites
negrors
del poble.
I les picades
d'abella,
el mal
de cap,
el cop
amb un martell
damunt
els dits,
la xavalla
del dolor.
Però quedin colgats sota la impaciència,
enterrats sota un segle de vermelles formigues,
els qui, com la pudor, entren dins tota casa,
com si cada home fos raïm per al seu cup.
Estimaré
el qui arrossega una cara de pedra blanca,
el qui té la cara de pedra negre,
totes les cares que fa la pobra gent pobra.
